Adéu a un referent

En Josep Ayza Rosales ens ha deixat als 88 anys. Des de Comuns i la seva candidatura local, Vilanova en Comú, volem recordar-lo i oferir-li el nostre homenatge, a banda d'enviar una abraçada a la seva família. Ha estat un referent de la lluita antifranquista.

Nascut a Vinaròs, i fill de família de pescadors, va aterrar a Vilanova als 14 anys, i des de ben jove va sortir a la mar. Lluitador per les llibertats individuals i col·lectives, militant del PSUC, el 28 d’octubre de 1973 va assistir en representació del Garraf a la reunió de l’Assemblea de Catalunya -moviment democràtic unitari d’oposició-, que se celebrà a Barcelona, a l’església de Santa Maria Mitjancera. Ayza va ser una de les 113 persones detingudes i posteriorment empresonades a la presó Model de Barcelona; també ho va ser un altre representant de la comarca, en Luis Escribano, paleta. L'any passat, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú els va dedicar un acte de reconeixement amb motiu del 50è aniversari d'aquelles detencions.

Interessat pels afers de mar i pels problemes dels pescadors, el 1983 va ser un dels fundadors del Museu del Mar de Vilanova. L'Ayza, el Ros, com se'l coneixia, també va tenir una vena artística, escrivint una novel·la, 'Les barques grogues', i el seu llibre autobiogràfic, 'Memòries de Baix a Mar', tots dos molt recomanables, i dedicant-se a la pintura com a aficionat. Josep Ayza també va ser guardonat amb el Premi Roig Toqués en l'àmbit local l'any 2016 en reconeixement a la dedicació a preservar la memòria del món mariner a Vilanova i la Geltrú.

Nosaltres, però, el recordem com un militant de pedra picada, una persona íntegra i insubornable. Com recordava l'historiador Albert Tubau en la ressenya de la seva novel·la: “L’Ayza parla de la mar i s’estima la mar, perquè és la metàfora més perfecta de la llibertat. Des de l’honradesa i potser un excés de bonhomia, va donar la cara a primera línia, tastant el xarop que s’hi donava: presó i moltes garrotades. De tot plegat, no en discurseja, ni en fa apologia. No li cal. La seva coherència, impertorbable, per a molts insuportable, mai li ha fet ni li farà canviar el rumb. Ell és, com pocs, dels de rumb fix. I jo, com tots, l’he conegut sempre igual".

Descansi en pau.

Josep Ayza, en un acte el 2011